Aquest cap de setmana vam fer la "volta al pati" per anar a veure el desastre de l'incendi que un simpàtic ens va provocar a tota la zona de noupins.
Vam fer una pujada tranquila per asfalt i un cop al Coll de Montalegre vam baixar lleugerament per asfalt per anar a noupins per darrere. La pujada és més amigable i t'estalvies el petit mur de la casa de colonies.
Un cop a la cadena d'entrada al parc ja vam començar a veure la desgràcia. És una autèntica pena, justament el dia anterior va ploure força i va fer neteja de la brasa blanca que havia restat i tot es veia encara més negre que al principi.
La forta olor de cremat és molt penetrant i no s'oblida fàcilment. La zona cremada, que podia haver estat molt gran, no ho ha estat tant com pensàvem, però va pujar fins a noupins i fins la torre de vigia.
Tot cremat.
Tot cremat.
Ja fa unes setmanes i la natura s'obre pas i comença a aparèixer algun brot verd, sobretot de males herbes o de canyissar en alguna part.
De noupins vam fer via cap al Coll de Font de Cera i vam tornar enrere per la part del darrere. Fent via fins al Turó de Galceran, sorprenentment veiem que no es va cremar aquesta part.
La pujada a la torre de vigia i la panoràmica que queda és demencial. El més dur és sentir que no s'hi sent res... hi ha una espècie de silenci provocat per la manca de vegetació i sobretot d'ocells.
Un escenari de guerra que mai volíem haver tingut.
Justícia.
Justícia.
