Doncs trobo que no sempre ha de ser així. Marxar uns dies de la meva zona m'ha fet veure que, tot i que tenim la nostra zona molt coneguda ja, no deixa de ser la nostra, la que ens estimem i que per moltes vegades que hagis passat per tots els colls, no deixa de ser especial.
Aquest diumenge vaig quedar amb el meu amic Enric, que ja ha sortit a moltes rutes d'aquest blog. Estem en plena onada de calor i volia quedar a les 8:30. Jo vaig pensar que ja era massa tard i que havíem llepat, però a vegades les logístiques familiars ens fan sortir en bici en moments una mica més durs del habitual.Vam quedar a la estació de Premià i jo vaig venir de Montgat seguint a una dona d'uns gairebé 60 que anava molt forta. Vaig esperar un minut a l'Enric (tio molt puntual) i vam començar la ruta.
Es tractava de fer asfalt i de rodar lleugers, sense gaire pujada, i és que fa molta calor.
A l'arribar a Vilassar de Mar (tocant l'estació de Cabrera) vam pujar cap a Madà i vam fer camí cap a Dosrius.
Jo hauría parat allà, però em va animar a fer via fins a Canyamars. No és gaire troç més, però tots els minuts que acumules allà... de tornada es converteixen en més minuts de calor.
De fet la "pujada" cap a Canyamars va ser fresqueta i tot. Allà vam parar a la església, vam omplir els bidons i vam tornar cap a Dosrius.
Vam parar a Ca l'Andreu a fer una cola i un café. Ben suats i una mica extenuats ens vam trobar amb una massa de ciclistes que també es refrescaven a la ombra de les moreres.
Quan vam agafar la bici, a mi, em quedàven 25km. Eren més o menys de baixada i vam decidir baixar d'Argentona cap al Carrefour ja que el vent bufava de gregal i ens animaria la tornada.
Així va ser, tot i que amb molta calor vam agrupar-nos diversos ciclistes que vam fer via a 35-40 cap a Premià.
A la zona de Can Pou l'Enric ja es va despedir i em vaig quedar liderant aquesta grupeta. Per sort m'acabava de prendre un gel dels "top" que tinc i que em va ajudar moltíssim a no patir més del compte.
Cada semàfor era una penitència, la brasa de l'asfalt pujava i ens feia patir. Jo m'anava tirant aigua del bidó pel cap i el coll.
No volia perdre la grupeta però a l'alçada de la biblioteca de Premià, que hi ha una font, vaig aturar-me a omplir el bidó ràpid i cap a Masnou, i amb un bon esforç em vaig reenganxar a la grupeta.
El camí cap a Montgat va ser ràpid i fins i tot la grupeta es va quedar una mica enrere, potser és que m'estava adaptant al calor, que aquest any m'esta costant més.
Al semàfor de la Fonda Marina un d'ells ens va començar a ruixar amb aigua del bido... Cosa que vam agraïr, eren les 11 i ja picava fort.
Em vaig despedir i vaig pujar els 75m de desnivell que em quedàven cap a casa. Vaig arribar justíssim de forçes i sobretot molt "cremat".
Però després de la dutxa i d'un merescut vermut recordava la meva etapa "reina" i tot i ser una sortida que he fet mil vegades, per què no escriure-la i recordar-la per a futurs?
