Prova de material: Cannondale CAAD13 Tiagra

Avui toca la presentació de la meva nova Cannondale CAAD13, i és que, amb el pas dels anys, malgrat que anava amb la de ciclocros per tot arreu, trobava a faltar la manera de rodar de la bici de carretera...

Va ser comprar-me la Jakar de gravel i deixar la meva antiga CAADX per carretera amb pneumàtics llisos de 32 i tornar-me el cuquet.

Vaig començar a mirar per internet i ja sabeu què passa quan un busca, no?... doncs això, que troba.

I va haver-hi una oferta a Fabregues d'aquesta CAAD13 on només quedava la meva talla, una 60 per 1000 euros, un preu d'enderrocament per a una bici Cannondale d'alumini i amb el grup Tiagra al complet.

I bé, la CAADX amb 20.000km dels quals un 80% per muntanya ja estava ja força malmesa i tampoc podia passar els frens a hidràulics, així que vaig comprar aquesta CAAD13.

Estèticament parlant em va enamorar el color, és un blau/lila nacrat que segons li doni la llum del sol té un color o un altre.

A nivell de components té manillar, tija, potència Cannondale, és a dir, un producte correcte i que compleix i a nivell de components de transmissió i la resta, tot el grup Tiagra.

Els Tiagra que vaig tenir a la CAADX, després de 20.000km no els vaig canviar mai, ni les rulines! i això que els vaig fer servir per muntanya sense contemplacions, així que aquests van igual.

Els frens hidràulics Tiagra són d'un nivell superior, són l'equivalent als GRX-400 que porto a la Jakar de gravel i estan a anys llum dels Promax Render mecànics de la CAADX. Que, malgrat que frenaven, no era ni de bon tros el mateix.

La bici se sent lleugera, ràpida i roda agil. La geometria és força canyera i és una bici UCI approved, de manera que té una geometria lleugerament agressiva però sense passar-se.

Ja porto moltes sortides amb ella i estic totalment encantat. La anireu veient al meu bloc.

Actualització després de 1700km

Després dels primers 1700km puc dir que la bici va perfecte, cap mal ajust, cap soroll estrany i fina com el primer dia. Els canvis i la protecció que porten davant la brutícia que podem anar acumulant van molt fins i es nota que hi ha un disseny ben pensat darrere.

Vaig canviar les cobertes per unes Zaffiro Pro V Graphene 2.0 de 700x25 amb la banda de rodadura beige, una mica rollo EF-Cannondale hehe. Els neumàtics són d'entrenament i, molt probablement, quan toqui el canvi o m'avorreixi, passaré a 28.

Ja he fet moltes sortides amb ella i estic molt a gust amb ella, per a referències és una talla 60cm. El pes, amb aquests Zaffiro Pro es situa en 9 kg amb pedals (Shimano XT).

La transmissió de 50x34 i 11-34 també la trobo molt adhient per avui en dia (i també per al meu nivell). Les pujades, depén del dia, et va bé tenir una bona pinyonera al darrere que t'ajudi a tenir més cadència.

Una compra molt recomanable. Ja ha sortit la Caad14, però per 1050€ que vaig pagar a preu de liquidació ja que sortia la 14, no hi trobo cap però.

Carretera: La Molassa - La Cisa - Sant Sebastià

Reprenc la secció de ciclisme de carretera amb una ruta molt xula i que afegeix variacions a tot allò que els ciclistes del Baix Maresme coneixem, les típiques pujades de Vallensana, Conreria, Font de Cera, Òrrius, Parpers...

Estic embrancat a trobar noves carreteres o pistes pavimentades amb què afegir una mica de salsa a les nostres rutes i en aquesta us presento una mica aquesta combinació.

Ja que comença, per fi, a fer bon temps i una mica de sol (perquè quin hivern hem passat eh...) ahir vaig sortir amb la prima, de la qual tinc la presentació pendent, a fer una ruta força trencacames i amb desnivells poc habituals per a la zona.

Vaig sortir de Montgat direcció Masnou amb el sol ja a l'esquena ia la rotonda del Masnou vaig tirar cap amunt. Després de passar la primera mini rotonda per entrar al Port de Masnou vaig agafar el trencall a dreta per fer la primera rampa del 8/9% xula, es tracta de les corbes "Bob Marley" a causa del grafit que hi ha a la part superior.

Doble paella de Bob Marley

Un cop vaig fer les paelles vaig entrar a San Francisco, ja que hi ha un petit descans per després afrontar una forta pujada del 15% fins arribar a un descanset i un semàfor.

La rampa del 15%

A partir del semàfor vaig tirar cap a l'esquerra i cap a la muntanya de mica en mica, no és una pujada complicada i anem pujant per dins del poble amb tranquil·litat. No hi ha gaire trànsit habitualment.

Un cop arribem a la part superior de Masnou creuem l'autopista pel pont i comencem a veure el plat fort de la pujada a la Molassa.

Encara que no ho sembli, la part de dalt és un 22%

Uns 40 metres al 13% i després uns 40 més al 18% marcaran la duresa d'aquesta pujada. Un cop a la part superior vaig girar a la dreta pel carrer Montserrat. Es pot anar recte, però et menges uns 100m en contradirecció.

Quan vaig sortir de l'envolta vaig tornar a enganxar la pujada principal i vaig seguir pujant amb alguna part força dura però sense passar-se com l'anterior.

És alguna part a 11% però sense més.

Quan ja sortim de la part urbanitzada ja vaig poder albirar les antenes que marquen el final de la pujada a la Molassa.

Les antenes de la Molassa indicant que ja s'acaba la pujada

Un cop vaig coronar a 215msnm vaig agafar la baixada a la dreta (cap a dalt ja està sense pavimentar). La baixada per la urbanització és còmoda i xula amb algunes ferradures que em van portar fins a la riera de Teià.

A la part inferior de Teià, a la rotonda d'entrada al poble vaig agafar a l'esquerra direcció Sant Berger i vaig fer la puja baixa trenca cames amb rampes molt dures i baixades ràpides per passar pel Camp del Chele, desconec si ho segueixen trucant així però vaig passar molta part de la meva adolescència fent patxanges amb els meus amics.

Vaig anar de carrer per sortir a la carretera BV-5024, o el que és el mateix, la carretera de Premià de Dalt. La pujada és fàcil i rodadora i quan vaig arribar a la zona de l'antic ajuntament vaig pujar cap a la Cadira del Bisbe.

Bona ferradura pujant al pi solitari

Just passar la ferradura, al següent revolt vaig tirar cap avall (no vaig arribar a pujar ja que s'acaba aquí la carretera i hi ha un parell de parets brutals, encara que si algú vol pujar-les són xules, la vaig fer en una ruta anterior i es pateix).

Vista de Premià de Dalt

Des de dins de Premià de Dalt me'n vaig anar a pujar pel Maria Manent cap amunt per buscar la carretera de La Cisa. Una forta pujada del 8/9 em va acompanyar fins que la carretera es va relaxar una mica i vaig arribar als 165m d'alçada.

Part superior de la Cisa

Després de coronar la Cisa hi ha una forta baixada fins a Vilassar de Dalt on vaig anar baixant per connectar amb l'antiga carretera de Vilassar. A partir d'allà vaig anar a buscar una de les tatxes que més me'n recordo quan era petit, la pujada a Sant Sebastià de Vilassar, després del que hem fet avui ja no em sembla tan dura però és xula perquè és molt progressiva.

En arribar a dalt coronem i passem a Cabrils.

Després de fer la forta baixada me'n vaig anar cap a Conservas DANI per tirar a l'esquerra i anar a buscar la carretera B-502 (la carretera d'Argentona des de Vilassar). Vaig baixar a la N-II i vaig tirar cap a casa amb la sort del campió, vent a favor de Gregal que em va catapultar fins a Montgat.

En arribar vaig pensar a pujar, com sempre, per la carretera de Tiana, però hem vingut a patir avui, així que a la Fonda Marina vaig pujar cap a la Virreina. Diverses rampes dures fins a arribar a la més dura sortint de la Virreina, una rampa del 12% que acaba de minar forces.

A partir d?aquí es relaxa la pujada i només em va quedar coronar als peus de l?Ermita de l?Alegria per baixar cap a Montgat.

Una bonica ruta de 40km i 685m de desnivell molt trencacames.

L'enllaç a wikiloc és el següent:

https://loc.wiki/t/257623555?wa=sc