Gravel: Barraca d'en Dalí - Jardins de Cap Roig

Una ruta ben maca que hem fet aquest estiu ha estat la de visitar la Barraca d'en Dalí. Es tracta d'una barraca que un bon amic seu li va fer el 1948 perque la fes servir de taller. Hi ha diverses fotos d'en Dalí a la porta i sembla que el seu amic s'hi va inspirar per una pintura d'en Dalí.

La nostra sortida va ser de la zona de Torre Valentina i vam anar per la carretera fins a la Fosca. Allà vam tirar per el càmping King i vam fer l'enllaç amb la platja del Castell per aquesta zona.

Els camins per aquesta zona són bastant ombrívols i s'hi pot circular si el calor no és molt asfixiant, cosa que aquell dia ho era.

La senyalització en tota aquesta zona és molt bona i no hi ha pèrdua, tot i això tenia la ruta ven preparada amb el Garmin per assegurar el tiro.

Després de passar un parell de ponts sobre les rieres vam fer camí cap el castell. En aquestes zones s'hi pot anar molt ràpid però aconsello anar amb compte ja que hi acostuma a haver molta gent passejant o tornant de la platja.

Al arribar al castell, on arribem a peus de platja vam veure el mar i vam fer volta per pujar cap a l'interior. Tot això ha canviat molt de quan jo era petit, de fet podies arribar en cotxe fins la platja i aparcaves en el pàrking que es veu en el mur esquerra de la foto inferior. Ara toca aparcar molt lluny i regular la gent que hi arriba en cotxe.

Per arribar a la barraca d'en Dalí vàrem tenir que endinsar-nos cap al Espai Protegit Castell - Cap Roig i seguir les indicacions del GPS. Vam fer un troç de pista i després vam girar cap a la dreta cap a aquest espai protegit.

Vam fer una pujada bastant forta, tot i que no molt llarga i després el gps ens va guiar cap a un sender no gaire tècnic però força estret que mica en mica ens va anar apropant a la famosa barraca.

La barraca és, evidentment, daliniana... Bé, és curiós veure una part d'aquest personatge que tant té admiradors com detractors. Un cop fetes les fotos vam seguir cap a Cala Estreta per el camí de ronda on hi havia una baixada molt maca amb tot el mar a la dreta. Aquesta baixada acaba en una espècie de trialera infranquejable i que vam baixar a peu.

Després de sortir de Cala Estreta va venir el plat fort del dia, una forta pujada amb una mitjana del 12% que s'enfila fins als 100m d'alçada. Amb la calor que feia es va fer lleugerament eterna i ens va costar bastant, tot i que amb tota la traca posada doncs vam anar fent.

Després d'aquesta forta pujada vam fer camí cap als jardins de Cap Roig i vam tornar per una pista de terra molt maca que ens va acompanyar fins al carrilet verd per agafar la tornada.

Vam passar força calor, però és el que toca en aquests estius tant durs. És una ruta molt recomanable i que ens guardem per fer-la l'any que ve quan hi tornem. Tota aquesta zona de la Costa Brava és un espectacle.

La ruta la teniu per descarregar al wikiloc, si us ha agradat podeu deixar algun comentari.

https://ca.wikiloc.com/rutes-gravel-bike/barraca-den-dali-i-jardins-de-cap-roig-271189376

Gravel: Carrilet Verd cap a Llagostera

En una de les sortides d'aquest estiu vam anar cap a Llagostera pel Carrilet Verd. Jo ja havia fet algun carrilet verd, el més famós el de Angles-Olot, però sempre que pujava cap a la Costa Brava veia gent per un carrilet que em feia gràcia de passar-hi.

Doncs va arribar el dia i en plena calorada vam anar cap a Llagostera cap a les 18h, amb una temperatura d'uns 28 per Sant Antoni.

Els primers 8km van ser una mica pesats, ja que vam anar fins a Platja d'aro per la carretera, tot i això vam poder rodar molta estona per carril bici.

Un cop allà vam agafar la rotonda per anar cap a Castell d'Aro, allà va començar el nostre carrilet.

De fet, aquest carrilet enllaça amb el d'Olot i es podria pujar o baixar desde Sant Feliu de Guíxols fins a Olot.

Una de les gràcies del Carrilet és veure com han reconvertit les antigues estacions en diferents llocs, aixì que mentres vam anar circulant vam anar fent fotos a totes elles.

De fet, vaig pensar que en serien dues, la de Santa Cristina i la de Llagostera, però hi havia més.

El carrilet va començar a agafar millor pinta, no tant "desèrtic" i fins i tot vam recòrrer força kilòmetres amb ombra.

Certament tota aquesta zona per fer gravel pur i dur, és a dir, pista plana de terra, és un luxe. S'hi pot anar ben fort, tot i que sempre controlant quan estiguem dins dels poblats, que hi ha molta gent que hi surt a passejar.

La estació de Ben-lloch - Font Picant molt maca i just allà creuem una carretera per un petit pas subterràni per la ocasió. Molt xulo tot.

Hi ha també diversos ponts pels que corre el carrilet amb diferents alçades. Tot molt idílic i un plaer per circular en bici.

Quan vam arribar al Pas de Panedes, la calor ja era molt intensa, de fet havíem marxat de la costa per anar cap a l'interior, cosa que significa que les temperatures són més altes. Estàvem a 32 i ens va començar a passar una mica de factura.

Al arribar a Llagostera la calor era molt intensa, va marcar 34 graus i no vam trobar cap font amb aigua, totes tallades. No entenc perque en époques de calor no hi donen servei, després molt de refugi climàtic i demés...

Un cop a Llagostera vam descansar una mica després dels 20km i vam tornar pel mateix lloc. Vam fer un petit canvi amb el meu fill, que volia provar la gravel i crec que pot ser un futur gravelista, al final, si t'agraden les bicis, és molt normal que quan provis coses et facin gràcia.

Jo feia temps que no agafava la BTT i em va costar adaptar-me, i és que desde el 2016 que no més surto en gravel/carretera. Van ser sensacions curioses.

A la tornada, just a Castell d'Aro, vam agafar un altre carrer i ens vam trobar de sobte amb la estació de Castell d'Aro i a més, un espai que feia honor al tren, amb un petit circuit molt xulo en el que es pot montar en un tren petit.

Al final 40km amb 270m de desnivell acumulat, no són gaires, però depén de la calor i del ritme, poden arribar a ser durs. Nosaltres vam arribar bastant acalorats.

L'enllaç al wikiloc per descarregar la ruta:

https://es.wikiloc.com/rutas-gravel-bike/carrilet-verd-cap-a-llagostera-271038093

Gravel: Ruta per Sant Antoni de Calonge i Vall-llobrega

Fa poc que em vaig comprar un Garmin Edge Explorer 2 i, sincerament, me'l vaig comprar per fer un seguiment de les meves rutes, sense més.

Però amb els dies m'he donat compte que el preu que pagues no és només per l'aparell en si, sino per tot el pack de la web Garmin Connect i del aparell.

Si no coneixes una zona, és molt fàcil, vas al Garmin Connect i cliques a crear ruta i es poden veure tant els camins principals o carreteres com fins i tot senders que no estan marcats enlloc, ja que hi ha molta gent que hi ha passat abans i el Garmin ho detecta com a camí.

D'aquesta manera vaig montar aquesta ruta per fer amb el meu fill en época d'estiu. Fa molta calor i no ens podem tirar molta estona en bici ni fer grans pujades així que amb el Garmin Connect vaig montar una ruta que semblava molt assequible (ja que et diu els metres acumulats) i d'un kilometratge correcte.

La sortida és des de Torre Valentina i acte seguit vam sortir a la carretera principal per enganxar ja una zona on no passa ningú.

Sembla que no, però de bones a primeres es pujen gairebé 100m de desnivell en poc més de dos km.

Després de la pista principal per on anem ens vam desviar en un sender ple de plantes amb punxes i al sortir vaig punxar la roda de la gravel, la Panaracer Gravel King (que per cert, molt bon neumàtic, com sempre Panaracer fent bon material).

Quan vam reparar ens vam endinsar en un corriol bastant tancat i molt ràpid que va acabar en una pista i vam fer cap fins a Mas Pallí. En aquesta zona el track que em vaig fer em va fallar ja que haviem d'entrar en una propietat privada però vam fer camí per un corriol de pujada on ens vam haver de baixar dos cops uns quants metres per pujar algun desnivell, però res important. El Garmin va recalcular la ruta i vam seguir. Genial!

Després vam fer cap fins a Sant Antoni de Calonge i vam tornar a creuar la C31 per anar per el lateral fins a Vall-llòbrega. Vam fer alguna pista més tancada i amb molta ombra per la tarda i després vam rodar fins a Vall-llòbrega molt ràpid per una pista de terra super plana que es convertia en asfalt. Una paradeta a la plaça de l'ajuntament per carregar aigua i cap avall fins a buscar el carrilet verd.

Ja a Palamós ens vam endinsar per la carretera que va cap a la Fosca però vam fer un corriol força ràpid i interessant per acabar dins el poble. La tornada la vam fer per asfalt i finalment vam recorrer 29km amb 336m de desnivell.

Una bona ruta per fer una volta molt maca i sense gaires pujades. Molt recomanable i molt sorprés amb la primera experiència de montar una ruta amb el Garmin Connect.

La ruta és molt fàcil per un ciclista habitual. Hi ha un parell de punts on s'ha de pujar la bici al coll però són comptats i no afecten a la ruta. És una ruta que tant el meu fill gran com jo vam acabar molt contents i vam decidir guardar-la per repetir-la.

La ruta la podeu trobar a:

https://ca.wikiloc.com/rutes-gravel-bike/sant-antoni-de-calonge-vall-llobrega-270905139