Noupins cremat

Aquest cap de setmana vam fer la "volta al pati" per anar a veure el desastre de l'incendi que un simpàtic ens va provocar a tota la zona de noupins.

Vam fer una pujada tranquila per asfalt i un cop al Coll de Montalegre vam baixar lleugerament per asfalt per anar a noupins per darrere. La pujada és més amigable i t'estalvies el petit mur de la casa de colonies.

Un cop a la cadena d'entrada al parc ja vam començar a veure la desgràcia. És una autèntica pena, justament el dia anterior va ploure força i va fer neteja de la brasa blanca que havia restat i tot es veia encara més negre que al principi.

La forta olor de cremat és molt penetrant i no s'oblida fàcilment. La zona cremada, que podia haver estat molt gran, no ho ha estat tant com pensàvem, però va pujar fins a noupins i fins la torre de vigia.

Tot cremat.

Ja fa unes setmanes i la natura s'obre pas i comença a aparèixer algun brot verd, sobretot de males herbes o de canyissar en alguna part.

De noupins vam fer via cap al Coll de Font de Cera i vam tornar enrere per la part del darrere. Fent via fins al Turó de Galceran, sorprenentment veiem que no es va cremar aquesta part.

La pujada a la torre de vigia i la panoràmica que queda és demencial. El més dur és sentir que no s'hi sent res... hi ha una espècie de silenci provocat per la manca de vegetació i sobretot d'ocells.

Un escenari de guerra que mai volíem haver tingut.

Justícia.

Carretera: Fins a Canyamars amb onada de calor

En general, sempre que la gent puja rutes a les xarxes, han de ser rutes èpiques, de molts km i en llocs idílics.

Doncs trobo que no sempre ha de ser així. Marxar uns dies de la meva zona m'ha fet veure que, tot i que tenim la nostra zona molt coneguda ja, no deixa de ser la nostra, la que ens estimem i que per moltes vegades que hagis passat per tots els colls, no deixa de ser especial.

Aquest diumenge vaig quedar amb el meu amic Enric, que ja ha sortit a moltes rutes d'aquest blog. Estem en plena onada de calor i volia quedar a les 8:30. Jo vaig pensar que ja era massa tard i que havíem llepat, però a vegades les logístiques familiars ens fan sortir en bici en moments una mica més durs del habitual.

Vam quedar a la estació de Premià i jo vaig venir de Montgat seguint a una dona d'uns gairebé 60 que anava molt forta. Vaig esperar un minut a l'Enric (tio molt puntual) i vam començar la ruta.

Es tractava de fer asfalt i de rodar lleugers, sense gaire pujada, i és que fa molta calor.

A l'arribar a Vilassar de Mar (tocant l'estació de Cabrera) vam pujar cap a Madà i vam fer camí cap a Dosrius.

Jo hauría parat allà, però em va animar a fer via fins a Canyamars. No és gaire troç més, però tots els minuts que acumules allà... de tornada es converteixen en més minuts de calor.

 

De fet la "pujada" cap a Canyamars va ser fresqueta i tot. Allà vam parar a la església, vam omplir els bidons i vam tornar cap a Dosrius.

 

Vam parar a Ca l'Andreu a fer una cola i un café. Ben suats i una mica extenuats ens vam trobar amb una massa de ciclistes que també es refrescaven a la ombra de les moreres.

 

Quan vam agafar la bici, a mi, em quedàven 25km. Eren més o menys de baixada i vam decidir baixar d'Argentona cap al Carrefour ja que el vent bufava de gregal i ens animaria la tornada.

 

Així va ser, tot i que amb molta calor vam agrupar-nos diversos ciclistes que vam fer via a 35-40 cap a Premià.

A la zona de Can Pou l'Enric ja es va despedir i em vaig quedar liderant aquesta grupeta. Per sort m'acabava de prendre un gel dels "top" que tinc i que em va ajudar moltíssim a no patir més del compte.

Cada semàfor era una penitència, la brasa de l'asfalt pujava i ens feia patir. Jo m'anava tirant aigua del bidó pel cap i el coll.

No volia perdre la grupeta però a l'alçada de la biblioteca de Premià, que hi ha una font, vaig aturar-me a omplir el bidó ràpid i cap a Masnou, i amb un bon esforç em vaig reenganxar a la grupeta.

El camí cap a Montgat va ser ràpid i fins i tot la grupeta es va quedar una mica enrere, potser és que m'estava adaptant al calor, que aquest any m'esta costant més.

Al semàfor de la Fonda Marina un d'ells ens va començar a ruixar amb aigua del bido... Cosa que vam agraïr, eren les 11 i ja picava fort.

Em vaig despedir i vaig pujar els 75m de desnivell que em quedàven cap a casa. Vaig arribar justíssim de forçes i sobretot molt "cremat".

Però després de la dutxa i d'un merescut vermut recordava la meva etapa "reina" i tot i ser una sortida que he fet mil vegades, per què no escriure-la i recordar-la per a futurs?

Gravel: Carrilet Verd fins al Far de Sant Sebastià

Una de les rutes a les que li tinc més estima i que fa ja un grapat d'anys que la faig és la d'apropar-me i saludar el far de Sant Sebastià.

El far és un lloc on m'hi portaven els meus pares quan jo era petit, era com un lloc magnètic al que hi havia d'anar de nit per veure la potent llum del far. Desconec que m'atreia però allà que m'hi portaven.

Estiuejar per aquesta zona i la descoberta del preciós Carrilet Verd fa que sigui una ruta que s'ha de fer anualment, encara que sigui només un cop.

Carrilet Verd

La ruta la vaig començar a la zona de Torre Valentina i vaig fer camí fins a Palamós per la carretera asfaltada. Una de les avantatges d'anar en una bicicleta de gravel és que pots gaudir de totes i cadascuna de les parts, i les asfaltades, amb unes rodes adients s'hi pot rodar molt ràpid.

La combinació de les Panaracer GravelKing 40mm davant i 35mm darrere, com m'agrada a mi, és molt bona per rodar ràpid. He portat 45 i 45 i sempre m'havien semblat molt grosses per gaudir les parts asfaltades.

Comença la pujada

En fi, que vaig arribar a Palamós i vaig arribar a la rotonda per enfilar cap a la benzinera i agafar el Carrilet Verd. Tota la part del Carrilet, si surts ben d'hora es pot gaudir força ja que vam posar un ritme àgil però sense cremar-se.

Vam arribar a la zona de Palafrugell i vam enfilar cap a Llafranc per la pista de terra. Un cop a Llafranc ja vam començar la preciosa pujada al Far. És un pujada d'una durada de pocs minuts i d'1,7km.

Vistes pujant

La pendent mitja del 9% i els 163m no semblen molt dures però tot reduït en menys de dos kilòmetres fa que sigui un bon mur que pujar, a més, el més bonic és que és progressiu, quan més amunt estem, més s'inclina la pendent i més dura es torna la pujada.

Corva en ferradura

Un cop vam arribar a dalt i vam admirar les vistes, vam fer la baixada per asfalt i al arribar a la carretera de Tamariu vam tornar per la pista de terra lateral, ven ràpid i gaudint de la baixada.

Part final al 16%

Al arribar a Palafrugell vam fer via per tornar a agafar el Carrilet Verd i vam tornar a ritme pel caminet.

El far de Sant Sebastià

És una ruta amb poc desnivell (tot i que molt concentrat) i molt bonica de fer ja que les vistes arreu són precioses.

Enllaç al wikiloc

https://ca.wikiloc.com/rutes-gravel-bike/far-de-sant-sebastia-273072622

Gravel: Barraca d'en Dalí - Jardins de Cap Roig

Una ruta ben maca que hem fet aquest estiu ha estat la de visitar la Barraca d'en Dalí. Es tracta d'una barraca que un bon amic seu li va fer el 1948 perque la fes servir de taller. Hi ha diverses fotos d'en Dalí a la porta i sembla que el seu amic s'hi va inspirar per una pintura d'en Dalí.

La nostra sortida va ser de la zona de Torre Valentina i vam anar per la carretera fins a la Fosca. Allà vam tirar per el càmping King i vam fer l'enllaç amb la platja del Castell per aquesta zona.

Els camins per aquesta zona són bastant ombrívols i s'hi pot circular si el calor no és molt asfixiant, cosa que aquell dia ho era.

La senyalització en tota aquesta zona és molt bona i no hi ha pèrdua, tot i això tenia la ruta ven preparada amb el Garmin per assegurar el tiro.

Després de passar un parell de ponts sobre les rieres vam fer camí cap el castell. En aquestes zones s'hi pot anar molt ràpid però aconsello anar amb compte ja que hi acostuma a haver molta gent passejant o tornant de la platja.

Al arribar al castell, on arribem a peus de platja vam veure el mar i vam fer volta per pujar cap a l'interior. Tot això ha canviat molt de quan jo era petit, de fet podies arribar en cotxe fins la platja i aparcaves en el pàrking que es veu en el mur esquerra de la foto inferior. Ara toca aparcar molt lluny i regular la gent que hi arriba en cotxe.

Per arribar a la barraca d'en Dalí vàrem tenir que endinsar-nos cap al Espai Protegit Castell - Cap Roig i seguir les indicacions del GPS. Vam fer un troç de pista i després vam girar cap a la dreta cap a aquest espai protegit.

Vam fer una pujada bastant forta, tot i que no molt llarga i després el gps ens va guiar cap a un sender no gaire tècnic però força estret que mica en mica ens va anar apropant a la famosa barraca.

La barraca és, evidentment, daliniana... Bé, és curiós veure una part d'aquest personatge que tant té admiradors com detractors. Un cop fetes les fotos vam seguir cap a Cala Estreta per el camí de ronda on hi havia una baixada molt maca amb tot el mar a la dreta. Aquesta baixada acaba en una espècie de trialera infranquejable i que vam baixar a peu.

Després de sortir de Cala Estreta va venir el plat fort del dia, una forta pujada amb una mitjana del 12% que s'enfila fins als 100m d'alçada. Amb la calor que feia es va fer lleugerament eterna i ens va costar bastant, tot i que amb tota la traca posada doncs vam anar fent.

Després d'aquesta forta pujada vam fer camí cap als jardins de Cap Roig i vam tornar per una pista de terra molt maca que ens va acompanyar fins al carrilet verd per agafar la tornada.

Vam passar força calor, però és el que toca en aquests estius tant durs. És una ruta molt recomanable i que ens guardem per fer-la l'any que ve quan hi tornem. Tota aquesta zona de la Costa Brava és un espectacle.

La ruta la teniu per descarregar al wikiloc, si us ha agradat podeu deixar algun comentari.

https://ca.wikiloc.com/rutes-gravel-bike/barraca-den-dali-i-jardins-de-cap-roig-271189376

Gravel: Carrilet Verd cap a Llagostera

En una de les sortides d'aquest estiu vam anar cap a Llagostera pel Carrilet Verd. Jo ja havia fet algun carrilet verd, el més famós el de Angles-Olot, però sempre que pujava cap a la Costa Brava veia gent per un carrilet que em feia gràcia de passar-hi.

Doncs va arribar el dia i en plena calorada vam anar cap a Llagostera cap a les 18h, amb una temperatura d'uns 28 per Sant Antoni.

Els primers 8km van ser una mica pesats, ja que vam anar fins a Platja d'aro per la carretera, tot i això vam poder rodar molta estona per carril bici.

Un cop allà vam agafar la rotonda per anar cap a Castell d'Aro, allà va començar el nostre carrilet.

De fet, aquest carrilet enllaça amb el d'Olot i es podria pujar o baixar desde Sant Feliu de Guíxols fins a Olot.

Una de les gràcies del Carrilet és veure com han reconvertit les antigues estacions en diferents llocs, aixì que mentres vam anar circulant vam anar fent fotos a totes elles.

De fet, vaig pensar que en serien dues, la de Santa Cristina i la de Llagostera, però hi havia més.

El carrilet va començar a agafar millor pinta, no tant "desèrtic" i fins i tot vam recòrrer força kilòmetres amb ombra.

Certament tota aquesta zona per fer gravel pur i dur, és a dir, pista plana de terra, és un luxe. S'hi pot anar ben fort, tot i que sempre controlant quan estiguem dins dels poblats, que hi ha molta gent que hi surt a passejar.

La estació de Ben-lloch - Font Picant molt maca i just allà creuem una carretera per un petit pas subterràni per la ocasió. Molt xulo tot.

Hi ha també diversos ponts pels que corre el carrilet amb diferents alçades. Tot molt idílic i un plaer per circular en bici.

Quan vam arribar al Pas de Panedes, la calor ja era molt intensa, de fet havíem marxat de la costa per anar cap a l'interior, cosa que significa que les temperatures són més altes. Estàvem a 32 i ens va començar a passar una mica de factura.

Al arribar a Llagostera la calor era molt intensa, va marcar 34 graus i no vam trobar cap font amb aigua, totes tallades. No entenc perque en époques de calor no hi donen servei, després molt de refugi climàtic i demés...

Un cop a Llagostera vam descansar una mica després dels 20km i vam tornar pel mateix lloc. Vam fer un petit canvi amb el meu fill, que volia provar la gravel i crec que pot ser un futur gravelista, al final, si t'agraden les bicis, és molt normal que quan provis coses et facin gràcia.

Jo feia temps que no agafava la BTT i em va costar adaptar-me, i és que desde el 2016 que no més surto en gravel/carretera. Van ser sensacions curioses.

A la tornada, just a Castell d'Aro, vam agafar un altre carrer i ens vam trobar de sobte amb la estació de Castell d'Aro i a més, un espai que feia honor al tren, amb un petit circuit molt xulo en el que es pot montar en un tren petit.

Al final 40km amb 270m de desnivell acumulat, no són gaires, però depén de la calor i del ritme, poden arribar a ser durs. Nosaltres vam arribar bastant acalorats.

L'enllaç al wikiloc per descarregar la ruta:

https://es.wikiloc.com/rutas-gravel-bike/carrilet-verd-cap-a-llagostera-271038093

Gravel: Ruta per Sant Antoni de Calonge i Vall-llobrega

Fa poc que em vaig comprar un Garmin Edge Explorer 2 i, sincerament, me'l vaig comprar per fer un seguiment de les meves rutes, sense més.

Però amb els dies m'he donat compte que el preu que pagues no és només per l'aparell en si, sino per tot el pack de la web Garmin Connect i del aparell.

Si no coneixes una zona, és molt fàcil, vas al Garmin Connect i cliques a crear ruta i es poden veure tant els camins principals o carreteres com fins i tot senders que no estan marcats enlloc, ja que hi ha molta gent que hi ha passat abans i el Garmin ho detecta com a camí.

D'aquesta manera vaig montar aquesta ruta per fer amb el meu fill en época d'estiu. Fa molta calor i no ens podem tirar molta estona en bici ni fer grans pujades així que amb el Garmin Connect vaig montar una ruta que semblava molt assequible (ja que et diu els metres acumulats) i d'un kilometratge correcte.

La sortida és des de Torre Valentina i acte seguit vam sortir a la carretera principal per enganxar ja una zona on no passa ningú.

Sembla que no, però de bones a primeres es pujen gairebé 100m de desnivell en poc més de dos km.

Després de la pista principal per on anem ens vam desviar en un sender ple de plantes amb punxes i al sortir vaig punxar la roda de la gravel, la Panaracer Gravel King (que per cert, molt bon neumàtic, com sempre Panaracer fent bon material).

Quan vam reparar ens vam endinsar en un corriol bastant tancat i molt ràpid que va acabar en una pista i vam fer cap fins a Mas Pallí. En aquesta zona el track que em vaig fer em va fallar ja que haviem d'entrar en una propietat privada però vam fer camí per un corriol de pujada on ens vam haver de baixar dos cops uns quants metres per pujar algun desnivell, però res important. El Garmin va recalcular la ruta i vam seguir. Genial!

Després vam fer cap fins a Sant Antoni de Calonge i vam tornar a creuar la C31 per anar per el lateral fins a Vall-llòbrega. Vam fer alguna pista més tancada i amb molta ombra per la tarda i després vam rodar fins a Vall-llòbrega molt ràpid per una pista de terra super plana que es convertia en asfalt. Una paradeta a la plaça de l'ajuntament per carregar aigua i cap avall fins a buscar el carrilet verd.

Ja a Palamós ens vam endinsar per la carretera que va cap a la Fosca però vam fer un corriol força ràpid i interessant per acabar dins el poble. La tornada la vam fer per asfalt i finalment vam recorrer 29km amb 336m de desnivell.

Una bona ruta per fer una volta molt maca i sense gaires pujades. Molt recomanable i molt sorprés amb la primera experiència de montar una ruta amb el Garmin Connect.

La ruta és molt fàcil per un ciclista habitual. Hi ha un parell de punts on s'ha de pujar la bici al coll però són comptats i no afecten a la ruta. És una ruta que tant el meu fill gran com jo vam acabar molt contents i vam decidir guardar-la per repetir-la.

La ruta la podeu trobar a:

https://ca.wikiloc.com/rutes-gravel-bike/sant-antoni-de-calonge-vall-llobrega-270905139

Prova de material: Cannondale CAAD13 Tiagra

Avui toca la presentació de la meva nova Cannondale CAAD13, i és que, amb el pas dels anys, malgrat que anava amb la de ciclocros per tot arreu, trobava a faltar la manera de rodar de la bici de carretera...

Va ser comprar-me la Jakar de gravel i deixar la meva antiga CAADX per carretera amb pneumàtics llisos de 32 i tornar-me el cuquet.

Vaig començar a mirar per internet i ja sabeu què passa quan un busca, no?... doncs això, que troba.

I va haver-hi una oferta a Fabregues d'aquesta CAAD13 on només quedava la meva talla, una 60 per 1000 euros, un preu d'enderrocament per a una bici Cannondale d'alumini i amb el grup Tiagra al complet.

I bé, la CAADX amb 20.000km dels quals un 80% per muntanya ja estava ja força malmesa i tampoc podia passar els frens a hidràulics, així que vaig comprar aquesta CAAD13.

Estèticament parlant em va enamorar el color, és un blau/lila nacrat que segons li doni la llum del sol té un color o un altre.

A nivell de components té manillar, tija, potència Cannondale, és a dir, un producte correcte i que compleix i a nivell de components de transmissió i la resta, tot el grup Tiagra.

Els Tiagra que vaig tenir a la CAADX, després de 20.000km no els vaig canviar mai, ni les rulines! i això que els vaig fer servir per muntanya sense contemplacions, així que aquests van igual.

Els frens hidràulics Tiagra són d'un nivell superior, són l'equivalent als GRX-400 que porto a la Jakar de gravel i estan a anys llum dels Promax Render mecànics de la CAADX. Que, malgrat que frenaven, no era ni de bon tros el mateix.

La bici se sent lleugera, ràpida i roda agil. La geometria és força canyera i és una bici UCI approved, de manera que té una geometria lleugerament agressiva però sense passar-se.

Ja porto moltes sortides amb ella i estic totalment encantat. La anireu veient al meu bloc.

Actualització després de 1700km

Després dels primers 1700km puc dir que la bici va perfecte, cap mal ajust, cap soroll estrany i fina com el primer dia. Els canvis i la protecció que porten davant la brutícia que podem anar acumulant van molt fins i es nota que hi ha un disseny ben pensat darrere.

Vaig canviar les cobertes per unes Zaffiro Pro V Graphene 2.0 de 700x25 amb la banda de rodadura beige, una mica rollo EF-Cannondale hehe. Els neumàtics són d'entrenament i, molt probablement, quan toqui el canvi o m'avorreixi, passaré a 28.

Ja he fet moltes sortides amb ella i estic molt a gust amb ella, per a referències és una talla 60cm. El pes, amb aquests Zaffiro Pro es situa en 9 kg amb pedals (Shimano XT).

La transmissió de 50x34 i 11-34 també la trobo molt adhient per avui en dia (i també per al meu nivell). Les pujades, depén del dia, et va bé tenir una bona pinyonera al darrere que t'ajudi a tenir més cadència.

Una compra molt recomanable. Ja ha sortit la Caad14, però per 1050€ que vaig pagar a preu de liquidació ja que sortia la 14, no hi trobo cap però.

Carretera: La Molassa - La Cisa - Sant Sebastià

Reprenc la secció de ciclisme de carretera amb una ruta molt xula i que afegeix variacions a tot allò que els ciclistes del Baix Maresme coneixem, les típiques pujades de Vallensana, Conreria, Font de Cera, Òrrius, Parpers...

Estic embrancat a trobar noves carreteres o pistes pavimentades amb què afegir una mica de salsa a les nostres rutes i en aquesta us presento una mica aquesta combinació.

Ja que comença, per fi, a fer bon temps i una mica de sol (perquè quin hivern hem passat eh...) ahir vaig sortir amb la prima, de la qual tinc la presentació pendent, a fer una ruta força trencacames i amb desnivells poc habituals per a la zona.

Vaig sortir de Montgat direcció Masnou amb el sol ja a l'esquena ia la rotonda del Masnou vaig tirar cap amunt. Després de passar la primera mini rotonda per entrar al Port de Masnou vaig agafar el trencall a dreta per fer la primera rampa del 8/9% xula, es tracta de les corbes "Bob Marley" a causa del grafit que hi ha a la part superior.

Doble paella de Bob Marley

Un cop vaig fer les paelles vaig entrar a San Francisco, ja que hi ha un petit descans per després afrontar una forta pujada del 15% fins arribar a un descanset i un semàfor.

La rampa del 15%

A partir del semàfor vaig tirar cap a l'esquerra i cap a la muntanya de mica en mica, no és una pujada complicada i anem pujant per dins del poble amb tranquil·litat. No hi ha gaire trànsit habitualment.

Un cop arribem a la part superior de Masnou creuem l'autopista pel pont i comencem a veure el plat fort de la pujada a la Molassa.

Encara que no ho sembli, la part de dalt és un 22%

Uns 40 metres al 13% i després uns 40 més al 18% marcaran la duresa d'aquesta pujada. Un cop a la part superior vaig girar a la dreta pel carrer Montserrat. Es pot anar recte, però et menges uns 100m en contradirecció.

Quan vaig sortir de l'envolta vaig tornar a enganxar la pujada principal i vaig seguir pujant amb alguna part força dura però sense passar-se com l'anterior.

És alguna part a 11% però sense més.

Quan ja sortim de la part urbanitzada ja vaig poder albirar les antenes que marquen el final de la pujada a la Molassa.

Les antenes de la Molassa indicant que ja s'acaba la pujada

Un cop vaig coronar a 215msnm vaig agafar la baixada a la dreta (cap a dalt ja està sense pavimentar). La baixada per la urbanització és còmoda i xula amb algunes ferradures que em van portar fins a la riera de Teià.

A la part inferior de Teià, a la rotonda d'entrada al poble vaig agafar a l'esquerra direcció Sant Berger i vaig fer la puja baixa trenca cames amb rampes molt dures i baixades ràpides per passar pel Camp del Chele, desconec si ho segueixen trucant així però vaig passar molta part de la meva adolescència fent patxanges amb els meus amics.

Vaig anar de carrer per sortir a la carretera BV-5024, o el que és el mateix, la carretera de Premià de Dalt. La pujada és fàcil i rodadora i quan vaig arribar a la zona de l'antic ajuntament vaig pujar cap a la Cadira del Bisbe.

Bona ferradura pujant al pi solitari

Just passar la ferradura, al següent revolt vaig tirar cap avall (no vaig arribar a pujar ja que s'acaba aquí la carretera i hi ha un parell de parets brutals, encara que si algú vol pujar-les són xules, la vaig fer en una ruta anterior i es pateix).

Vista de Premià de Dalt

Des de dins de Premià de Dalt me'n vaig anar a pujar pel Maria Manent cap amunt per buscar la carretera de La Cisa. Una forta pujada del 8/9 em va acompanyar fins que la carretera es va relaxar una mica i vaig arribar als 165m d'alçada.

Part superior de la Cisa

Després de coronar la Cisa hi ha una forta baixada fins a Vilassar de Dalt on vaig anar baixant per connectar amb l'antiga carretera de Vilassar. A partir d'allà vaig anar a buscar una de les tatxes que més me'n recordo quan era petit, la pujada a Sant Sebastià de Vilassar, després del que hem fet avui ja no em sembla tan dura però és xula perquè és molt progressiva.

En arribar a dalt coronem i passem a Cabrils.

Després de fer la forta baixada me'n vaig anar cap a Conservas DANI per tirar a l'esquerra i anar a buscar la carretera B-502 (la carretera d'Argentona des de Vilassar). Vaig baixar a la N-II i vaig tirar cap a casa amb la sort del campió, vent a favor de Gregal que em va catapultar fins a Montgat.

En arribar vaig pensar a pujar, com sempre, per la carretera de Tiana, però hem vingut a patir avui, així que a la Fonda Marina vaig pujar cap a la Virreina. Diverses rampes dures fins a arribar a la més dura sortint de la Virreina, una rampa del 12% que acaba de minar forces.

A partir d?aquí es relaxa la pujada i només em va quedar coronar als peus de l?Ermita de l?Alegria per baixar cap a Montgat.

Una bonica ruta de 40km i 685m de desnivell molt trencacames.

L'enllaç a wikiloc és el següent:

https://loc.wiki/t/257623555?wa=sc