dimecres, 30 de setembre del 2026

Prova de material: Rockrider 900 Ocre amb Habu System

Al gener de 2016 els meus problemes de congelació dels peus a l'hivern van acabar al comprarme les Northwave Celsius Arctic GTX que podeu veure en una antiga prova del 2016 que vaig fer.

Després de tenir diverses bambes d'estiu, finalment vaig donar fa un parell d'anys amb les Rockrider 700 amb velcro. Van de conya però entre les 700 de pur estiu i les Celsius faltàven unes d'entretemps o per afrontar la tardor i la primavera amb comodidat.

És per això que després de mirar, vaig tornar a acabar al Decathlon. Tenen molt bon material amb preus molt competitius vs marques de renom i és per això que aquestes em van convèncer.


Les 900 porten el tancament habu micromètric, primer cop que en tinc unes així i són d'entretemps. Al anar en carretera i en gravel majoritàriament, porto pedals de muntanya (uns XT) a les dues bicis pel que porto sabates de muntanya a la de carretera i aquestes tenen una estètica força bona.

El tancament és garantit de per vida i si s'espatlla entres a la web i segueixes els passos per sol.licitar el recanvi.


Al preu de 95€ cal afegir el preu de les cales noves, les Shimano habituals del SPD de 12 euros.

La intenció és fer una review dins d'un any per comentar com van.


En aquesta foto estan al costat de les 700 amb velcro d'estiu. Que són ben rígides i còmodes. Totalment recomenables també.


dissabte, 26 de setembre del 2026

Carretera: 5 Ermites i 7 Capelletes al Baix Maresme

Ieeep,

Des de que vaig tornar a la bici de carretera em vaig capficar en buscar noves rutes i reptes per la meva zona a part de les carreteres i pujades habituals.

Al Baix Maresme tenim, bàsicament i de sud a nord, el Coll de Montalegre, el Coll de Font de Cera, el Coll de Parpers, el Coll de Sant Bartomeu i poc més (sense passar de Mataró), és per això que estic buscant nous al.licients per passar-ho millor, tenir més combinacions i inspirar a algú a que també faci coses diferents de les habituals.

Fa temps que se que hi ha les capelletes, ja que és habitual passar tant en bici de muntanya, gravel o carretera prop d'elles però vaig fer una mica de treball d'investigació i vaig muntar una ruta per fer totes les de la zona. Siguis creient o no és una bona excusa per visitar llocs interessants de la teva zona.

I aquest és el resultat: 58km amb 808m de desnivell. T'interessa? doncs llegeix!

La ruta comença a Montgat i, com no, el primer que cal fer és apropar-se a la amagada Ermita de Sant Martí que esta dins del Tennis del Turó.

Ermita de Sant Martí a Montgat

La Ermita tot i que está amagada, es pot veure clarament al sortir del Túnel de Montgat-Tiana, esta només sortir just a al dreta.

Bé, aquí encara ni hem començat. El següent pas era baixar a la N-II i anar direcció Masnou. A la rotonda enfilar cap amunt en direcció Alella i just abans de passar la C-32 per sota girar a esquerra.

Aquí, després d'un parell de rampes força dures enfilem cap al següent checkpoint, la Capella de la Mare de Déu de la Mercè d'Alella.

Capella de la Mare de Déu de la Mercè d'Alella

Lleugera baixada i enfilem la Riera Fosca, una pujada força tranquil.la per acabar a la següent capella. La Capella del Sant Crist d'Alella.

Capella del Sant Crist d'Alella

Després d'aquesta aturada fem la baixada cap a la carretera del Coll de Font de Cera i enfilem cap abaix, però ens haurem de desviar a esquerra i en fortíssima pujada per anar a la següent capelleta que esta en una petita plaça i no és una altra que la Capella de Maria Auxiliadora, on podem recarregar aigua si hem vingut ja secs.

Capella de Maria Auxiliadora

Després de donar algunes voltes per la bonica població d'Alella és hora de marxar altre cop cap a la N-II per enfilar cap a Mataró. Just al desviament del Mercat de la Flor sortim a esquerra i pujem per aquest carrer pavimentat fins arribar al "Flores Navarro - Sileva", just a la porta, i ben amagat per la frondositat dels arbres, es troba la Capella del Sant Crist del Pla del Molí.

Algú la veu?

Si pujem per les estretíssimes escaletes la podrem divisar. Jo no vaig veure-hi res i sembla una mica deixada.

Capella del Sant Crist del Pla del Molí

Escaletes d'accés

Després d'aquesta capella toca enfilar cap a la "mítica" pujada de l'Ermita de Sant Sebastià de Vilassar de Dalt, just a la frontera amb Cabrils. La pujada final al 9/10% ja comença a fer-se notar.

Ermita de Sant Sebastià

La forta baixada que trobem ens porta a la carretera de Cabrils que haurem de fer de baixada. Sortim a la dreta per anar en direcció l'Espinaler i seguir per aquesta carretera fins que trobem la Capella del Sant Crist Mujal. Ben visible i fent una mica de frontera entre Cabrils i Cabrera.

Capella del Sant Crist Mujal

Què queda? doncs anar fent vía cap al Cros i després pujar cap a la part de darrere d'Argentona per trobar-nos amb la Ermita de Sant Sebastià. Allà hi ha una font on podem aturar-nos i recarregar energíes.

Ermita de Sant Sebastià amb la creu de terme en primer pla

En aquesta font tenim just al costat la creu de terme amb unes petites estatues a la pròpia fusta. Bastant curiós.

Bé, seguim, ara just a la sortida d'Argentona a la Carretera de Madà trobem a la mateixa rotonda una altra capelleta.

Capella del Sant Crist

Cada cop queda menys però realment queda la part més dura. Seguint per aquesta mateixa carretera ens aturem a Agell on hi ha la següent capelleta.

Capella del Sant Crist de Santa Elena d'Agell

Aquí dona entrada a una de les parts més dures, la pujada a la Ermita de Sant Sebastià de Cabrera. Amb una rampa del 14% de mitja ens farà tremolar les cames.


A la part superior divisem ja la Ermita on haurem coronat una de les partes més dures del recorregut.

Ermita de Sant Sebastià de Cabrera

Una forta baixada una mica complicada pel mig del poble ens acompanyarà a la sortida. Seguirem la carretera de Madà fins al mar i ja només quedarà tornar cap a Montgat on ens esperen els últims 170m de cop de desnivell.

Al arribar a Montgat, just a la Fonda Marina, enfilem ja cap a dalt per anar a buscar la Ermita de la Alegria.

Al acabar la Virreina tindrem una font a esquerra en un petit parc just abans de la paret al 15%. La pujada és diversa i tant hi ha alguna forta baixada com una pujada molt forta.

Quan agafem ja l'últim desviament i agafem la pista pavimentada cap a la Ermita, veurem una mitja d'un 9% amb un punt final encara més fort.

Ermita de la Alegria de Tiana

Bé, només queda un sterrato de 300m justos que es pot fer perfectament amb la nostra bici de carretera per enfilar la última pujada, força dura però de 50m com a molt.

La nostra ruta acaba al Parc del Tranvía amb 58km i 800m de desnivell.

Aquests petits punts de referència i sobretot les seves pujades fan que poguem combinar moltes pujades i fer una bona ruta.

Espero que us hagi agradat i que si la feu, comenteu als comentaris del blog. Fot il.lusió què voleu que us digui!


Salut i pedals