lunes, 7 de febrero de 2011

BTT: Montgat - Can Bordoi

¡Buenas a tod@s!,

A principios de la semana pasada me llegó un correo electrónico de Kim, un biker que estaba buscando cómo llegar de Barcelona a Llavaneres por pista. La pregunta era si le podía acompañar durante parte del trayecto para no perderse.

A su vez, Kim, envió otro correo al club BTT de Premià de Dalt para consultar lo mismo.

Un par de llamadas más tarde ya habíamos quedado para realizar ese trayecto.

Me presenté donde habíamos quedado, en la parte ya de pista GR92 de arriba de Teià y me encontré con 6 bikers dispuestos a acompañar a Kim. Nos saludamos y pusimos rumbo hacia Can Bordoi. Nos quedaban varios collados por pasar, entre ellos Òrrius, Parpers, la cimentera y Can Bordoi.

Si hubiésemos ido Kim y yo solos le hubiese llevado por pista chino chano pero como venían los locos del Premià de Dalt solo encontrarnos ya empezó la primera trialera. Desde el desvío hacia Can Gurguí quedaban pocos metros hasta el inicio de una trialera en subida. Luego pasó a ser una bajada completísima. Sendero ancho, sendero estrecho, barro, riachuelo... salvaje.

Yo había venido sacando la lengua hasta el punto de encuentro y no pude recuperar ni un ápice así que la trialera me pilló de sopetón.

Subimos hasta Can Boquet y luego al Dolmen.


Seguimos hasta Sant Bartomeu de Cabanyes pero sin comerlo ni beberlo giramos hacia arriba a una trialera. Luego pasó a un sendero y seguimos pedaleando a buen ritmo. El terreno a veces era roto y con subidas muy duras... por suerte, las dudas de haberme llevado la rígida o la doble se disiparon en ese instante... por suerte me llevé la doble... demasiado terreno roto y un ritmo alto.

Cruzamos el Coll d'Òrrius y en lugar de ir por donde yo había ido nos metimos otra vez por otra trialera larguísimas, rápida donde me puse a seguir a Xavi (Premià de Dalt) que bajaba como un loco. Después de bastante rato en este sendero técnico (que en puntos pasaba a trialera), llegamos otra vez a pista y subimos otra vez para ir a buscar el Coll de Parpers. Quedaban escasos metros de pista pero ooootra vez desvío y ooootra trialera magnífica. Esta gente se las saben todas!! No daba crédito.

Llegamos a Parpers y la mayoría de gente se va ya para casa. Yo quería llegar hasta Can Bordoi y al final quedamos Kim (el interesado en llegar a Llavaneres), Xavi y yo.


Seguimos por pista ya después de la cimentera y fuimos hablando los tres con muy buen rollo. En unos 20 minutos llegamos ya al punto final de nuestro encuentro con Kim, Can Bordoi.

Nos hicimos una foto y nos despedimos.

Xavi, Kim y un servidor.

A partir de aquí, yo que tenía que volver rápido a casa, decidí pillar asfalto. Xavi vino conmigo y pusimos un ritmo fuerte. Llegamos a Dosrius, y luego por carretera hasta Argentona. Por suerte no hacía demasiado viento y se podía ir con plato grande todo el rato.

Pasado Argentona y ya en las curvas, Xavi, que le aburre el asfalto, me hizo desviarme por un camino que jamás hubiese encontrado (mirad el track) y nos metimos por un sendero técnico hasta el Cros. Increíble!

Desde aquí pusimos rumbo por la riera hasta llegar a la playa y volvimos un trozo por paseo marítimo. En Vilassar al no poder seguir nos metimos por NII y llegamos a Premià donde nos despedimos. En este punto yo ya llevaba 4h de pedaleo y más de 50km.
Íba ya un poco cocido y aun me quedaba parte de NII para llegar a Montgat. Me metí un gel entre pecho y espalda, agua y me esperé a una grupeta de carretera para engancharme a rueda. Finalmente fue bien y hasta pude hacer algun relevo con ellos, eso sí, arrastrar la tanqueta por el asfalto es lo menos eficiente que hay hehe...

Finalmente llegué a Montgat, me despedí de la grupeta y llegué a casa. 65km y 4h30m con 1430 de desnivel positivo acumulado. Si hubiésemos ido por pista la cosa hubiese sido diferente pero tanta trialera hizo que la ruta fuera muy exigente.

Los 31km de asfalto finales, pese a que parecen llanos, son durísimos ya que hay que arrastrar la bici y pueden llegar a hacerse pestosos. De todos modos un perfecto día de BTT con unos compañeros 10, un trayecto 10 y un día con sol 10.



6 comentarios:

Anónimo dijo...

Be bikers, soc el Kim que comenta en David. Us puc asegurar ke tant el David d' bicimongat com en Xavi del btt premia d' dalt em van fer un regal.genial acompanye-me fins a Çan Bordoi.jo després vaig pujar al corredor i cap a Llavaneres, 75 km dsd Barcelona. En Xavi sembla un indi dels camins . Fins i tot coneix els camins que no existeixen. Tot plegat molt bona gent i uns corrioleros de por. Per contes d' anar per pista en Xavi ens va porta x corriols genials. SeGur ke repeteixo amb ells. Per cert la web d' bicimontgat d'en David es genial, te molt mèrit. no us perdeu el vídeo dl congost d' montrebei. Quina por!!!. Companys quan volgueu anar x collcerola us preparo ruta corriolera. Fins la propera....

Anónimo dijo...

Be bikers sóc en Kim que comenta en David d' bicimontgat. Tant ell com els companys dl btt premia d' dalt son genials uns corrioleros d' por i estan molt forts!!! Vam pasar un matí genials. em van acompanys fins a Can Bordoi idespres van tornar a montgat. Jo després vaig pujar al corredor i fins allavaneres. 75 km des de Barcelona. Vam anar molt Ràpit i en 8avi dl btt premia d' dalt sembla un indi, coneix fins i tot els camins que te no té existeixen. Moltes gracies companys. Per cert te no té us pedeu la web d' bicimongat i el vídeo dl congost d' montrebei. Quina por!!. Quan vingueu a collcerola us preparo ruta coriolera. Fins aviat...

Margarida i Pere dijo...

El diumenge vaig anar al Corredor amb uns quants amics de Bttbadalona i per anar a Can Bordoi vam passar per les vostres variants en comptes de la pista habitual. Algunes ja les coneixíem però mai les havíem fet totes per anar al Corredor. Ens van agradar molt a tots: gràcies, David.
A la tornada vam baixar per corriol-pista paral·lel a la "carretera" per on havíem pujat al Corredor, seguint fins Dosrius per pista i un bonic corriolet gens tècnic.
A Argentona ens vam dividir en dos grups, uns van tirar per la platja i uns altres vam pujar a Burriac per fer la trialera i després encara vam tenir humor per tornar a pujar més amunt de Cabrils i fer la trialera del Cactus: una matada.

David dijo...

Ei Kim!!! Gràcies per escriure al Blog. M'alegro de que arribèssis a bon port després de la matada de corriols hehe...

Pere, gràcies per comentar-ho. Jo la trialera que hi ha desde Can Gurguí (més o menys) fins arribar a la pista que torna a pujar cap a Can Boquet l'havia fet quan tenia 15 o 16 anys però havia estat incapaç de trobarla.

La petita variant que hi ha per arribar a Sant Bartomeu de Cabanyes és molt maca.

Passat el coll d'Òrrius jo just vau girar a esquerra i després es divideix. Si haguèssiu anat per la dreta (després de la bifurcació a esquerra princnipal) haguèssiu fet una altra trialera que també va a la pista, però la volta d'aquesta entrada és més maca, el que és durilla.

Després hi ha diversos corriols curtets molt macos també.

La volta que em comentes és, com dius, una autèntica matada, però molt bé! un molt bon nivell teniu!!!

Jo el problema que tinc és que el cap de setmana no surto gaire i entre setmana quan surto no disposo de moltes hores, però tinc pendent fer la Transmaresme (al meu ritme) i fer la Pedals de Foc aquest estiu... :-)

Margarida i Pere dijo...

Aquesta variant d'Òrrius és una que té un tram que gairebé s'ha de fer a peu i després baixa a la pista de la pedrera per un corriol on hi ha un o dos arbres caiguts?

David dijo...

Si, si busques a Rutas BTT i busques la de "Vilassar el Corredor" i et baixes el track i el compares amb aquesta última, superposant els dos tracks, veuràs que després del coll d'Òrrius, a la ruta de "vilassar el corredor" vaig anar per la dreta (que es veu tota la pedrera). En aquesta hi ha un parell de llocs que s'ha d'agafar la bici perque hi ha alguna pujada de pedres impossible i algun arbre.

Amb el noi amb del BTT Premià de Dalt vam fer la del camí de l'esquerra perque em va comentar que estava molt feta pols. Suposo que és la dels arbres caiguts que em comentes.