Reprenc la secció de ciclisme de carretera amb una ruta molt xula i que afegeix variacions a tot allò que els ciclistes del Baix Maresme coneixem, les típiques pujades de Vallensana, Conreria, Font de Cera, Òrrius, Parpers...
Estic embrancat a trobar noves carreteres o pistes pavimentades amb què afegir una mica de salsa a les nostres rutes i en aquesta us presento una mica aquesta combinació.
Ja que comença, per fi, a fer bon temps i una mica de sol (perquè quin hivern hem passat eh...) ahir vaig sortir amb la prima, de la qual tinc la presentació pendent, a fer una ruta força trencacames i amb desnivells poc habituals per a la zona.
Vaig sortir de Montgat direcció Masnou amb el sol ja a l'esquena ia la rotonda del Masnou vaig tirar cap amunt. Després de passar la primera mini rotonda per entrar al Port de Masnou vaig agafar el trencall a dreta per fer la primera rampa del 8/9% xula, es tracta de les corbes "Bob Marley" a causa del grafit que hi ha a la part superior.
 |
| Doble paella de Bob Marley |
Un cop vaig fer les paelles vaig entrar a San Francisco, ja que hi ha un petit descans per després afrontar una forta pujada del 15% fins arribar a un descanset i un semàfor.
 |
| La rampa del 15% |
A partir del semàfor vaig tirar cap a l'esquerra i cap a la muntanya de mica en mica, no és una pujada complicada i anem pujant per dins del poble amb tranquil·litat. No hi ha gaire trànsit habitualment.
Un cop arribem a la part superior de Masnou creuem l'autopista pel pont i comencem a veure el plat fort de la pujada a la Molassa.
 |
| Encara que no ho sembli, la part de dalt és un 22% |
Uns 40 metres al 13% i després uns 40 més al 18% marcaran la duresa d'aquesta pujada. Un cop a la part superior vaig girar a la dreta pel carrer Montserrat. Es pot anar recte, però et menges uns 100m en contradirecció.
Quan vaig sortir de l'envolta vaig tornar a enganxar la pujada principal i vaig seguir pujant amb alguna part força dura però sense passar-se com l'anterior.
És alguna part a 11% però sense més.
Quan ja sortim de la part urbanitzada ja vaig poder albirar les antenes que marquen el final de la pujada a la Molassa.
 |
| Les antenes de la Molassa indicant que ja s'acaba la pujada |
Un cop vaig coronar a 215msnm vaig agafar la baixada a la dreta (cap a dalt ja està sense pavimentar). La baixada per la urbanització és còmoda i xula amb algunes ferradures que em van portar fins a la riera de Teià.
A la part inferior de Teià, a la rotonda d'entrada al poble vaig agafar a l'esquerra direcció Sant Berger i vaig fer la puja baixa trenca cames amb rampes molt dures i baixades ràpides per passar pel Camp del Chele, desconec si ho segueixen trucant així però vaig passar molta part de la meva adolescència fent patxanges amb els meus amics.
Vaig anar de carrer per sortir a la carretera BV-5024, o el que és el mateix, la carretera de Premià de Dalt. La pujada és fàcil i rodadora i quan vaig arribar a la zona de l'antic ajuntament vaig pujar cap a la Cadira del Bisbe.
 |
| Bona ferradura pujant al pi solitari |
Just passar la ferradura, al següent revolt vaig tirar cap avall (no vaig arribar a pujar ja que s'acaba aquí la carretera i hi ha un parell de parets brutals, encara que si algú vol pujar-les són xules, la vaig fer en una ruta anterior i es pateix).
 |
| Vista de Premià de Dalt |
Des de dins de Premià de Dalt me'n vaig anar a pujar pel Maria Manent cap amunt per buscar la carretera de La Cisa. Una forta pujada del 8/9 em va acompanyar fins que la carretera es va relaxar una mica i vaig arribar als 165m d'alçada.
 |
| Part superior de la Cisa |
Després de coronar la Cisa hi ha una forta baixada fins a Vilassar de Dalt on vaig anar baixant per connectar amb l'antiga carretera de Vilassar. A partir d'allà vaig anar a buscar una de les tatxes que més me'n recordo quan era petit, la pujada a Sant Sebastià de Vilassar, després del que hem fet avui ja no em sembla tan dura però és xula perquè és molt progressiva.
En arribar a dalt coronem i passem a Cabrils.
Després de fer la forta baixada me'n vaig anar cap a Conservas DANI per tirar a l'esquerra i anar a buscar la carretera B-502 (la carretera d'Argentona des de Vilassar). Vaig baixar a la N-II i vaig tirar cap a casa amb la sort del campió, vent a favor de Gregal que em va catapultar fins a Montgat.
En arribar vaig pensar a pujar, com sempre, per la carretera de Tiana, però hem vingut a patir avui, així que a la Fonda Marina vaig pujar cap a la Virreina. Diverses rampes dures fins a arribar a la més dura sortint de la Virreina, una rampa del 12% que acaba de minar forces.
A partir d?aquí es relaxa la pujada i només em va quedar coronar als peus de l?Ermita de l?Alegria per baixar cap a Montgat.
Una bonica ruta de 40km i 685m de desnivell molt trencacames.
L'enllaç a wikiloc és el següent:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada